Objectiu del Blog

"El poble que guarda sa llengua i sa cultura tindrà la clau de la seua llibertat. Qui no les guarde mamprén el camí cap a la esclavitut." J.J. Rousseau


.

martes, 17 de mayo de 2011

Reflexió sobre valenciania valenciana.

Encara que ya sé que este fenomen porta moltíssims anys en marcha (moltíssim ans de que mosatros naixquerem) porte algun temps observant-lo en moltissima més por que mai. La societat valenciana pert la seua valenciania per moments, mos estem desvalencianisant. No estic dient que la gent no se sentixca de la terra (que molts no s'hi sentixen) sinò que gent que se sentix de la terra, gent a la que li agrada ser valenciana, no sap a penes res de lo que és ser valencià. Per què? Perquè no saben res de lo que a lo llarc del temps i la història ha volgut dir ser valencià. U no pot anar a cap lloc si no sap d'on vé. La societat valenciana esta dividida en dos grans blocs als que vaig a anomenar "catalans" i "castellans". Per supost tots són valencians, pero resulta que uns pensen en Valéncia respecte de Castella i Madrit i els atres respecte de Catalunya i Barcelona. Resultat? Tots diuen sentir-se molt valencians pero Valéncia sempre pert. Yo sempre m'he considerat regionaliste, pero des de fa algun temps m'he anat acostant més al nacionalisme. No crec que mai arribe a ser nacionaliste perquè crec en Espanya i confie en que la nostra situació dins d'ella puga millorar pero podem dir que m'he n'anat al extrem més regionaliste del regionalisme valencià. Per què collons vos conte yo això? Pos perquè com a part d'eixe chicotet grup de valencians que encara mos sentim valencians respecte del nostre Regne i no respecte de Madrit ni Barcelona crec que estem en l'obligació moral d'aportar tot lo que pugam. Ya se que ya ho fem, respecte a documentació de tot tipo crec que el valencianisme ha fet un boníssim treball del que he pogut nutrir-me i adeprendre. Pero tenim que fer lo possible per a que esta informació arribe a tot lo món, i sabeu com se fa això? En llengua valenciana per supost. No fa molt llegia d'un valencià que ell a soles estava traduïnt "El Quijote", sols puc sentir respecte i admiració davant de tal fet. En la nostra mà està tindre tota la documentació traduida, un document hui, una paràgraf demà... I sempre sempre emprar la llengua valenciana per a escriure en internet (VF, tuenti, facebook, twiter, youtube...), casa (llibres, escrits, cartes, les notetes del frigorífic...), declaracions, comunicats, cartells, conferències, entrevistes...
PARLEM. Parlem la llengua dels nostres antepassats. Ya n'hi ha prou gent parlant una atra llengua que no és la valenciana, mosatros que la defenem tenim que gastar-la sempre que siga possible, s'ho mereix crec yo.

1 comentario:

0=€:::JOSE:::> dijo...

llunablava, ans dir-te que m'ha agradat el teu articul. I recorda este refrany que te molts anys i que està arreplegat dins del tractat de adages, y refranys valencians de Carles Ros:
Ni en Barcelona ni en Madrit, Valencia te son profit

Estas fichat en Aledua ;)