La democràcia i els polítics van de la mà. Tots ho sabem. No
pare d’escoltar a la gent queixar-se dels polítics: Que si són
uns lladres, que si els seus sous, que si no fan res… I tenen raó.
Pero per alguna raó no escoltaràs a la gent parlar mal de la
democràcia. Com vas a parlar mal de la democràcia? Per favor! Si
tenim que fer lo que la majoria vullga, la majoria sempre té la raó,
si una majoria de persones defenen una cosa, tindran raó.
Soc l’únic
que pensa que això no té trellat? Quin sentit té que el Poble vote
a uns polítics que no estiguen preparats per a fer la seua faena?
Podeu explicar-me com pot ser una mateixa persona Ministre
d’Interior, després Ministre de Defensa i després de Mig Ambient?
(els noms dels ministeris els he dit com a eixemple, els primers que
se m’han ocorregut). Com pot una mateixa persona estar preparada
per a dur a terme faenes tan dispars? Per qué tants polítics no
tenen estudis superiors? I per qué pràcticament cap té els estudis
superiors relacionats en el treball que fan? No, lo lamente pero no
són eixos els qui yo vullc que me governen.
Llavors, qué fer? Una dictadura militar? Una monarquia? No, hi ha
que donar un pas arrere. Anar a uns dels pensador i filòsofs més
importants de tota l’història, una persona que va ajudar a crear
el món (sobretot l’occidental) tal com és, en la seua forma de
pensar. Parle de Plató.
Sabeu quin és el model al que deuríem donar-li una oportunitat?
La aristocràcia. Pero no la moderna accepció d'aristocràcia, sino
la seua accepció original. Aristocràcia, del grec “aristos”
(millors) i “cratos” govern. Govern dels millors. Els nostre
volgut filòsof ya la plantejà com a model de govern, encara que
sols a nivell teòric, ya que tal i com la plantejava ell era
impossible dur-la a terme
.
Yo he volgut adaptar la seua idea bàsica als nostres temps, en
els que una persona NO capacitada pot arribar a un càrrec polític
simplement perque l’han votat dins i fora del partit. Per culpa
d’eixes coses estem com estem. No tots estem capacitats per a fer
les mateixes coses, i no estic en contra de l’igualtat ni res
paregut, pero qualsevol persona en dos dits de front estarà d’acort
en mi. Yo no puc jugar a fútbol de primera divisió (ni segona, ni
tercera…) perque no estic capacitat per a fer-lo. Vol dir que me
discriminen? No. Hi ha que tindre igualtat d’oportunitats. Pero res
més, res de discriminació positiva, a un càrrec arriba el millor
capacitat siga home, dona, negre o japonés. Si són tots hòmens,
són tots hòmens. Si són tots negres, són tots negres. Lo
important és que siguen els millors en lo seu.
Pero anem a tornar a l’idea principal. Quina és la meua
proposta? Eliminem els partits polítics, eliminem als mateixos
polítics. Com dirigir, llavors, els país? Convocant oposicions. Per
a Ministre d’Economia per eixemple, cada 4 anys convocar
oposicions. Una única plaça per a tot el país. El millor de tota
Espanya guanya el càrrec. Per supost els que es presenten seran
economistes o similars. Perque no té sentit que puga arribar
ad este càrrec una persona sense saber d’economia. Igual que no té
sentit un Ministre de Mig Ambient que no siga ecòlec, biòlec o
coses per l’estil, per ficar un eixemple.
Per supost este mecanisme podria adaptar-se per a tots els càrrecs
en els distints nivells de govern del país. Autonomies, comarques,
ajuntaments…
Vullc deixar clar que esta és una proposta, diguem-ne, un poquet
arreu. Perque yo no estic capacitat per a dissenyar un sistema de
govern d’un país. Pero en la meua opinió, corregint les coses que
foren necessàries, este podria ser un dels millors models de govern
que hem tingut en tota la historia. Més allà de tota ideologia i
per tant, un poquet més just.
