Objectiu del Blog

"El poble que guarda sa llengua i sa cultura tindrà la clau de la seua llibertat. Qui no les guarde mamprén el camí cap a la esclavitut." J.J. Rousseau


.

lunes, 17 de junio de 2013

De sobte, una història corrent.



S’alçà de sobte, un soroll l’havia despertada. Deixà la comoditat del seu coixí, roig i suau, va badallar mentres s’estirava, arquejant el seu cos tot blanc (llevant una llínea de color gris en la seua esquena).

Caminava en elegància per les baldoses lluents i rogenques. Deixà el saló d’un salt per damunt d’un munt de llibres, caent sense fer soroll en el corredor que era recte i estret, ple de quadros i segons avançava apareixien portes que portaven a les estàncies que eixien del corredor com si de fulles en un tall es tractaren. 

Arribà a la cuina, gran, en llum, en un armari blanc, obert, i una taula ovalada. Al costat de l’armari, entre el microones i la vitroceràmica, hi havia cristals trencats en terra, una gota de sanc tacava el pis entre els cristals del que havia segut un got i que ara estava recollint un home d’ulls grans, marrons com els seus, a qui pertanyia la sanc. Ya sabia d’a on havia vingut el soroll, ara s’avorria i decidí pujar a la cadira, d’ahí a la taula i per últim a la finestra. 

Estava oberta i deixava vore un plaça; al mig de la plaça una font de forma estrelada, apagada. Rodejant la font uns tarongers i baix dels tarongers, bancs. 

Saltà de la finestra al carrer, un coche quasi l’atropella mentres entrava al garaig de la finca del costat, que s’obria sempre en un soroll irritant. Després de creuar i arribar a la plaça, va vore  que al fondo uns chics practicaven en el monopatí, la resta pareixia deserta, pero escoltà un soroll, una rialla; en u dels bancs, baix el taronger, dos jóvens estaven assentats. Ella, de color pàlit, s’havia baixat la camisa i li mostrava alguna cosa de la seua esquena, el chic s’acostà més per a vore-la i li acariciava l’esquena en el dit, seguint una llínea rosada de dalt a baix.

Caminà tranquilament, els fanals s’encengueren i va vore el terra, oscur, de pedra. Un soroll inundà l’aire; un repicar que no podia escoltar be perque un atre soroll, chirriant i molest, no li deixava escoltar res.  De sobte una llum, un sò greu, una roda…


Són les nou, digué el chic, donant-li la mà a la chica i alçant-se. Els dos es giraren cap al garaig en escoltar que eixia un coche. De sobte una gata es ficà al mig, estava distreta.

La chica va cridar. Ell l’agarrà i se l’emportà. Baix la roda, una taca de sanc. Silenci. Des d’un edifici propenc un rat penat immòvil, de ferro, observava l’escena.

viernes, 7 de junio de 2013

Sobre la competència entre valencianistes.

Quan entre els "dos sectors" del valencianisme sorgixen iniciatives en alguna semblança, no tarden en aplegar les crítiques des de l'atre "sector". Ho he observat prou vegades en diferents casos i de distinta gent: Que sí açò és un plagi d'allò, que este lo que vol és que o ho fa ell o no va, que quina vergonya, que si bla bla bla...

Estes crítiques les he escoltat dels dos "sectors" i no és més que un atre producte de la guerra civil entre valencianistes (causada, crec yo, per la desconfiança que generen tantes decepcions que mos hem dut en tanta gent).

En la meua opinió, les crítiques podien estar algunes més i atres manco justificades segons el cas, pero dic yo: ¿Realment és una cosa tan roïna? 

"La competència, ben enfocada, és la base de la millora. Mal enfocada la clau de la desaparició."

M'explique, yo sempre he segut partidari d'unir esforços i sí u fa un proyecte X i un atre ho havia pensat també (per eixemple) que este se junte en el primer per a que el proyecte siga encara millor. No obstant hi ha voltes que simplement la gent no vol. Per històries personals, per desconfiances, perque, perque, perque... Els valencianistes sempre tenim molts arguments per a no participar de l'acte, idea o proyecte d'atres valencianistes. No entraré més en este tema, és una cosa que tots coneixem.

El tema està, en que, quan a nivell pràctic no és possible produir esta cooperació, per les raons que siga, no té per qué ser roí. Al contrari, la competència és la base de la millora. 
El fet de que hi hagen dos proyectes X similars entre mosatros porta a que uns tracten de desprestigiar als atres, una cosa que a mi me dona molta llàstima. Si, al contrari, en conte de rebaixar a l'atre, tractàrem de ser millor que ell, milloraríem (valga la redundància). L'atre se voria superat per una bona idea i buscaria una millor per a superar-li atra volta. Aixina successivament els proyectes aplegarien a un nivell que, segurament, d'estar a soles no haurien conseguit mai. Competència no té per qué ser sinònim d'enemic, perque mos obliga a ser crítics en mosatros mateixa i mos evita l'estancament en l'autocomplaença.

Per tant, des d'ací m'agradaria comentar que la pròxima volta que vos vejau en un cas com el que dic, en conte de criticar als atres, tracteu de vore qué tenen, deprengau d'ells i milloreu. Reteu als atres a que facen lo mateix en vosatros. Tingau els collons (sense perdó per l'expressió) de mirar i dir: Açò ho he fet mal, açò és millorable, açò ho ha fet ell millor, etc.

Yo continuaré marejant en pos d'una major colaboració entre valencianistes. Pero pense que podem traure profit de la situació actual. Ademés, eixa rivalitat no va a desaparéixer del tot mai i, com he explicat, llunt de ser una cosa mala, si tenim l'actitut adequada pot ser una cosa molt molt bona.


lunes, 4 de marzo de 2013

Normes del Puig - Ortografia del 1979

Portada de l'Ortografia de l'Acadèmia de Cultura Valenciana

Hui vos volia mostrar este document que m'ha manat un amic. Una interessant primera edició de les conegudes com a Normes del Puig, del 79.  En la nota preliminar (foto de baix, "click" per a vore en gran) podem llegir un text que parla de l'importància de l'elaboració d'estos treballs i anuncia la continuació del treball en la Gramàtica, el Vocabulari i el Diccionari que completaran la Normativa.


Interessant text introductori.
Ahí teniu l'image per a la vostra pròpia llectura. Espere que vos agrade.

Ademés vos deixe este pdf que és també, d'interessant llectura: Canvis ortogràfics del últims 25 anys. Dr. Voro López i Verdejo.

Un abraç.

martes, 6 de noviembre de 2012

II Econtre de Uiquipedistes

Hui vos informem del II Econtre de Uiquipedistes, ací el cartell de l'event:


Sense dubte recomanem anar.

martes, 25 de septiembre de 2012

Llibertat!

No sé si vos agradarà o no, pero a mi m'ha eixit de dins. Ací vos deixe la meua nova vinyeta:

És hora de tallar les cordes i anar a per ells.
Clic en l'image per a vore-la gran.
Comenta lliurement i si eres blogger fes-te seguidor del blog ;)

Un abraç!

viernes, 21 de septiembre de 2012

Un poc d'humor...

Be, ací vos deixe unes vinyetes que he fet. És la primera volta que faig una cosa aixina pero estic satisfet en el resultat :)
Són vinyetes denúncia, que parlen en clau d'humor sobre problemes de la nostra terra, espere que vos agraden!!

Feu "clic" en les imàgens per a vore-les be.

Te tirem a faltar...


La societat valenciana.

Un abraç!

miércoles, 19 de septiembre de 2012

Cartell per al 9 d'Octubre

Fes "clic" en l'image per a vore-la en gran.

Esta és la meua proposta per al 9 d'Octubre, espere que vos agrade. Recordeu que és el nostre dia gran, som valencians!! Vixca la pàtria valenciana!!

domingo, 13 de mayo de 2012

Semana del Llibre Valencià

La RACV celebra un any més la Semana del Llibre Valencià. Una semana en la que la programació d’actes gira al voltant de la figura del llibre, i en la que la AELLVA participa, com ve sent tradicional, de forma activa.



Dia 14 de maig, dilluns
En la RACV (carrer Avellanes, 26, Valéncia C.), a les 12:00 h.- Apertura i Declaració de PORTES OBERTES. Fira de Llibre Antic i Actual, en llibres agotats, i alguns històrics, a preus molt assequibles. Exposició de les obres facsimilars històriques de Vicent Garcia Editors, les quals també estaran a la venda.
En la AELLVA (carrer de Dalt, 64, Valéncia C.), a les 19:45 h.- Tertúlia-taller de prosa del més de maig, en Antoni Ruiz Negre i Òscar Rueda

Dia 15 de maig, dimarts
En la RACV, a les 19:30 h.- Conferència de l'Acadèmic i impressor Ricart Vicent Museros sobre L’IMPRENTA: EL COMERÇ DEL LLIBRE I LA VENDA DEL CONEIXIMENT.

Dia 16 de maig, dimecres

En la RACV, a les 19:30 h.- Presentació de llibres. La lliteratura en llengua valenciana oferix les últimes produccions per mig de la AELLVA i Edicions Mosseguello:
  • Apunts lliteraris sobre pintura valenciana - V.V. A.A.
  • Indigneu-vos (de Stéphane Hessel) traduït al valencià
  • Bouba - Josep Albert Aymemir
  • L'acompanyant del bany - Llúcia Gonzàlez

Dia 17 de maig, dijous

En la RACV, a les 19:30 h.- XIX RECITALS POÈTICS de la AELLVA, Primavera d'Estiu 2012. Enguany i degut al bon sabor que deixà l’any passat l’experiència, realisarem la segona edició de Seguint el rastre d’un llibre.
Seran llectors:
Josep Albert Aymemir. Inspirat en L'Illada, Homer
Vicent Ramon Calatayud. Inspirat en Fàbules. Samaniego
Roser Lacruz . Inspirada en Ofici de Paraules. Anfós Ramon
Rafael Melià. Inspirat en El Diari de Noa. Nicolau Park
Ernest Olmos. Inspirat en Sònnica la cortesana. V. Blasco Ibáñez
Emili Ridocci. Inspirat en L'Obra de Miquel Adlert.
Vicent Lluís Simó Santonja. Inspirat en Prometeu alliberat. Schiller
A continuació: presentació del poemari Bucòliques ¿? de Vicent Ll. Simó Santonja.

Tots els actes tindran lloc en la sèu de la RACV (carrer Avellanes, 26. Ciutat de Valéncia) excepte la tertúlia del dilluns, que tindrà lloc en la sèu de la AELLVA (carrer de Dalt, 64. Ciutat de Valéncia)

Font: http://www.aellva.org/content/semana-del-llibre-valenci%C3%A0-1

domingo, 11 de marzo de 2012

Adeu democràcia, adeu polítics.


La democràcia i els polítics van de la mà. Tots ho sabem. No pare d’escoltar a la gent queixar-se dels polítics: Que si són uns lladres, que si els seus sous, que si no fan res… I tenen raó. Pero per alguna raó no escoltaràs a la gent parlar mal de la democràcia. Com vas a parlar mal de la democràcia? Per favor! Si tenim que fer lo que la majoria vullga, la majoria sempre té la raó, si una majoria de persones defenen una cosa, tindran raó.

 Soc l’únic que pensa que això no té trellat? Quin sentit té que el Poble vote a uns polítics que no estiguen preparats per a fer la seua faena? Podeu explicar-me com pot ser una mateixa persona Ministre d’Interior, després Ministre de Defensa i després de Mig Ambient? (els noms dels ministeris els he dit com a eixemple, els primers que se m’han ocorregut). Com pot una mateixa persona estar preparada per a dur a terme faenes tan dispars? Per qué tants polítics no tenen estudis superiors? I per qué pràcticament cap té els estudis superiors relacionats en el treball que fan? No, lo lamente pero no són eixos els qui yo vullc que me governen.

Llavors, qué fer? Una dictadura militar? Una monarquia? No, hi ha que donar un pas arrere. Anar a uns dels pensador i filòsofs més importants de tota l’història, una persona que va ajudar a crear el món (sobretot l’occidental) tal com és, en la seua forma de pensar. Parle de Plató.

Sabeu quin és el model al que deuríem donar-li una oportunitat? La aristocràcia. Pero no la moderna accepció d'aristocràcia, sino la seua accepció original. Aristocràcia, del grec “aristos” (millors) i “cratos” govern. Govern dels millors. Els nostre volgut filòsof ya la plantejà com a model de govern, encara que sols a nivell teòric, ya que tal i com la plantejava ell era impossible dur-la a terme
.
Yo he volgut adaptar la seua idea bàsica als nostres temps, en els que una persona NO capacitada pot arribar a un càrrec polític simplement perque l’han votat dins i fora del partit. Per culpa d’eixes coses estem com estem. No tots estem capacitats per a fer les mateixes coses, i no estic en contra de l’igualtat ni res paregut, pero qualsevol persona en dos dits de front estarà d’acort en mi. Yo no puc jugar a fútbol de primera divisió (ni segona, ni tercera…) perque no estic capacitat per a fer-ho. Vol dir que me discriminen? No. Hi ha que tindre igualtat d’oportunitats. Pero res més, res de discriminació positiva, a un càrrec arriba el millor capacitat siga home, dona, negre o japonés. Si són tots hòmens, són tots hòmens. Si són tots negres, són tots negres. Lo important és que siguen els millors en lo seu. 

Pero anem a tornar a l’idea principal. Quina és la meua proposta? Eliminem els partits polítics, eliminem als mateixos polítics. Com dirigir, llavors, els país? Convocant oposicions. Per a Ministre d’Economia per eixemple, cada 4 anys convocar oposicions. Una única plaça per a tot el país. El millor de tota Espanya guanya el càrrec. Per supost els que es presenten seran economistes  o similars. Perque no té sentit que puga arribar ad este càrrec una persona sense saber d’economia. Igual que no té sentit un Ministre de Mig Ambient que no siga ecòlec, biòlec o coses per l’estil, per ficar un eixemple.

Per supost este mecanisme podria adaptar-se per a tots els càrrecs en els distints nivells de govern del país. Autonomies, comarques, ajuntaments…

Vullc deixar clar que esta és una proposta, diguem-ne, un poquet arreu. Perque yo no estic capacitat per a dissenyar un sistema de govern d’un país. Pero en la meua opinió, corregint les coses que foren necessàries, este podria ser un dels millors models de govern que hem tingut en tota l'història. Més allà de tota ideologia i per tant, un poquet més just.



domingo, 4 de marzo de 2012

Qué puc fer Ausias March?


En esta terra ya fa temps
Que la gent s’està queixant
Dels problemes que sofrim
eixos que mai se’n van.

És culpa d’eixe
Que ho ha fet mal,
És culpa de l’atre
Que ni tan sols ho ha intentat

No, no. És culpa d’aquell
Que no és bon valencià
Quin cansanci no?
Che! Aneu-vos-en a fer la mar

Pero tu mos has vist Ausias March?
Que sempre tenim que discutir
I llançar-mos els trastos al cap?

Dis-me qué puc fer Cavaller
Pel nostre Poble Valencià
Dis-me que puc fer Poeta,
Ya saps de lo que estic parlant

I és que en este Regne
El problema no ve de fora
El problema ve de dins
Lo tenim en casa nostra

Perque este poble ya no lluita,
Este poble no alça el crit,
La nostra llar està buida
Ni tan sols estem units.

Adeu Ausias March, adeu
Gràcies per respondre’m
Valencians, ya sabeu.