Es tracta d'un dit d'orige valencià.
La frase es va fer molt popular durant la Guerra Civil de 1936-1939
no sols entre els valencians, sino també entre els castellaparlants.
S'utilisava a modo de salutació entre camarades, com a fòrmula de
brindis i també com a ànim mutu, sobre tot sexual.
En el sentit estricte de la paraula,
el canut (canuto o cañuto en castellà) és la vara o
pal en la que és fustiga als animals, encara que també podria
tractar-se, com senyala el Diccionario de la Real Academia, de
“la licencia absoluta del soldado. Se dice por el cañuto en el
que solía encerrarse”.
Canut per a guardar diners. |
També
es situa l'orige de la expressió en el canut, cilindre de cuiro
gastat antigament per a guardar els diners, per tant l'expressió
demanaria salut i benestar econòmic per a la persona a qui se diu.
En
els anys setanta, el modisme va adquirir, sense perdre la seua
connotació sexual masculina, un nou significat simbòlic entre els
jóvens de tendències hippies
i contraculturals: el vocable canut va començar-se a usar com a
sinònim de porro, el cigarret de marihuana o hachís.
No hay comentarios:
Publicar un comentario