Objectiu del Blog

"El poble que guarda sa llengua i sa cultura tindrà la clau de la seua llibertat. Qui no les guarde mamprén el camí cap a la esclavitut." J.J. Rousseau


.

domingo, 11 de marzo de 2012

Adeu democràcia, adeu polítics.


La democràcia i els polítics van de la mà. Tots ho sabem. No pare d’escoltar a la gent queixar-se dels polítics: Que si són uns lladres, que si els seus sous, que si no fan res… I tenen raó. Pero per alguna raó no escoltaràs a la gent parlar mal de la democràcia. Com vas a parlar mal de la democràcia? Per favor! Si tenim que fer lo que la majoria vullga, la majoria sempre té la raó, si una majoria de persones defenen una cosa, tindran raó.

 Soc l’únic que pensa que això no té trellat? Quin sentit té que el Poble vote a uns polítics que no estiguen preparats per a fer la seua faena? Podeu explicar-me com pot ser una mateixa persona Ministre d’Interior, després Ministre de Defensa i després de Mig Ambient? (els noms dels ministeris els he dit com a eixemple, els primers que se m’han ocorregut). Com pot una mateixa persona estar preparada per a dur a terme faenes tan dispars? Per qué tants polítics no tenen estudis superiors? I per qué pràcticament cap té els estudis superiors relacionats en el treball que fan? No, lo lamente pero no són eixos els qui yo vullc que me governen.

Llavors, qué fer? Una dictadura militar? Una monarquia? No, hi ha que donar un pas arrere. Anar a uns dels pensador i filòsofs més importants de tota l’història, una persona que va ajudar a crear el món (sobretot l’occidental) tal com és, en la seua forma de pensar. Parle de Plató.

Sabeu quin és el model al que deuríem donar-li una oportunitat? La aristocràcia. Pero no la moderna accepció d'aristocràcia, sino la seua accepció original. Aristocràcia, del grec “aristos” (millors) i “cratos” govern. Govern dels millors. Els nostre volgut filòsof ya la plantejà com a model de govern, encara que sols a nivell teòric, ya que tal i com la plantejava ell era impossible dur-la a terme
.
Yo he volgut adaptar la seua idea bàsica als nostres temps, en els que una persona NO capacitada pot arribar a un càrrec polític simplement perque l’han votat dins i fora del partit. Per culpa d’eixes coses estem com estem. No tots estem capacitats per a fer les mateixes coses, i no estic en contra de l’igualtat ni res paregut, pero qualsevol persona en dos dits de front estarà d’acort en mi. Yo no puc jugar a fútbol de primera divisió (ni segona, ni tercera…) perque no estic capacitat per a fer-ho. Vol dir que me discriminen? No. Hi ha que tindre igualtat d’oportunitats. Pero res més, res de discriminació positiva, a un càrrec arriba el millor capacitat siga home, dona, negre o japonés. Si són tots hòmens, són tots hòmens. Si són tots negres, són tots negres. Lo important és que siguen els millors en lo seu. 

Pero anem a tornar a l’idea principal. Quina és la meua proposta? Eliminem els partits polítics, eliminem als mateixos polítics. Com dirigir, llavors, els país? Convocant oposicions. Per a Ministre d’Economia per eixemple, cada 4 anys convocar oposicions. Una única plaça per a tot el país. El millor de tota Espanya guanya el càrrec. Per supost els que es presenten seran economistes  o similars. Perque no té sentit que puga arribar ad este càrrec una persona sense saber d’economia. Igual que no té sentit un Ministre de Mig Ambient que no siga ecòlec, biòlec o coses per l’estil, per ficar un eixemple.

Per supost este mecanisme podria adaptar-se per a tots els càrrecs en els distints nivells de govern del país. Autonomies, comarques, ajuntaments…

Vullc deixar clar que esta és una proposta, diguem-ne, un poquet arreu. Perque yo no estic capacitat per a dissenyar un sistema de govern d’un país. Pero en la meua opinió, corregint les coses que foren necessàries, este podria ser un dels millors models de govern que hem tingut en tota l'història. Més allà de tota ideologia i per tant, un poquet més just.



1 comentario:

Maikel dijo...

Jo crec en la democràcia però moltes vegades la democràcia es convertix democràticament en  una dictadura de la majoria.
Mai serem una democràcia de veritat mentres no tinguem una llei electoral mes justa,listas obertes i que un vot valga igual en totes parts.