Semana del Llibre Valencià

La RACV celebra un any més la Semana del Llibre Valencià. Una semana en la que la programació d’actes gira al voltant de la figura del llibre, i en la que la AELLVA participa, com ve sent tradicional, de forma activa.

Dia 14 de maig, dilluns

En la RACV (carrer Avellanes, 26, Valéncia C.), a les 12:00 h.- Apertura i Declaració de PORTES OBERTES. Fira de Llibre Antic i Actual, en llibres agotats, i alguns històrics, a preus molt assequibles. Exposició de les obres facsimilars històriques de Vicent Garcia Editors, les quals també estaran a la venda.

En la AELLVA (carrer de Dalt, 64, Valéncia C.), a les 19:45 h.- Tertúlia-taller de prosa del més de maig, en Antoni Ruiz Negre i Òscar Rueda

Dia 15 de maig, dimarts

En la RACV, a les 19:30 h.- Conferència de l'Acadèmic i impressor Ricart Vicent Museros sobre L’IMPRENTA: EL COMERÇ DEL LLIBRE I LA VENDA DEL CONEIXIMENT.

Dia 16 de maig, dimecres

En la RACV, a les 19:30 h.- Presentació de llibres. La lliteratura en llengua valenciana oferix les últimes produccions per mig de la AELLVA i Edicions Mosseguello:

• Apunts lliteraris sobre pintura valenciana - V.V. A.A.
  
• Indigneu-vos (de Stéphane Hessel) traduït al valencià
  
• Bouba - Josep Albert Aymemir
  
• L'acompanyant del bany - Llúcia Gonzàlez

Dia 17 de maig, dijous

En la RACV, a les 19:30 h.- XIX RECITALS POÈTICS de la AELLVA, Primavera d'Estiu 2012. Enguany i degut al bon sabor que deixà l’any passat l’experiència, realisarem la segona edició de Seguint el rastre d’un llibre.

Seran llectors:
Josep Albert Aymemir. Inspirat en L'Illada, Homer
Vicent Ramon Calatayud. Inspirat en Fàbules. Samaniego
Roser Lacruz . Inspirada en Ofici de Paraules. Anfós Ramon
Rafael Melià. Inspirat en El Diari de Noa. Nicolau Park
Ernest Olmos. Inspirat en Sònnica la cortesana. V. Blasco Ibáñez
Emili Ridocci. Inspirat en L'Obra de Miquel Adlert.
Vicent Lluís Simó Santonja. Inspirat en Prometeu alliberat. Schiller

A continuació: presentació del poemari Bucòliques ¿? de Vicent Ll. Simó Santonja.

Tots els actes tindran lloc en la sèu de la RACV (carrer Avellanes, 26. Ciutat de Valéncia) excepte la tertúlia del dilluns, que tindrà lloc en la sèu de la AELLVA (carrer de Dalt, 64. Ciutat de Valéncia)

Font: http://www.aellva.org/content/semana-del-llibre-valenci%C3%A0-1

Adeu democràcia, adeu polítics.

La democràcia i els polítics van de la mà. Tots ho sabem. No pare d’escoltar a la gent queixar-se dels polítics: Que si són uns lladres, que si els seus sous, que si no fan res… I tenen raó. Pero per alguna raó no escoltaràs a la gent parlar mal de la democràcia. Com vas a parlar mal de la democràcia? Per favor! Si tenim que fer lo que la majoria vullga, la majoria sempre té la raó, si una majoria de persones defenen una cosa, tindran raó.

 Soc l’únic que pensa que això no té trellat? Quin sentit té que el Poble vote a uns polítics que no estiguen preparats per a fer la seua faena? Podeu explicar-me com pot ser una mateixa persona Ministre d’Interior, després Ministre de Defensa i després de Mig Ambient? (els noms dels ministeris els he dit com a eixemple, els primers que se m’han ocorregut). Com pot una mateixa persona estar preparada per a dur a terme faenes tan dispars? Per qué tants polítics no tenen estudis superiors? I per qué pràcticament cap té els estudis superiors relacionats en el treball que fan? No, lo lamente pero no són eixos els qui yo vullc que me governen.

Llavors, qué fer? Una dictadura militar? Una monarquia? No, hi ha que donar un pas arrere. Anar a uns dels pensador i filòsofs més importants de tota l’història, una persona que va ajudar a crear el món (sobretot l’occidental) tal com és, en la seua forma de pensar. Parle de Plató.

Sabeu quin és el model al que deuríem donar-li una oportunitat? La aristocràcia. Pero no la moderna accepció d'aristocràcia, sino la seua accepció original. Aristocràcia, del grec “aristos” (millors) i “cratos” govern. Govern dels millors. Els nostre volgut filòsof ya la plantejà com a model de govern, encara que sols a nivell teòric, ya que tal i com la plantejava ell era impossible dur-la a terme

.

Yo he volgut adaptar la seua idea bàsica als nostres temps, en els que una persona NO capacitada pot arribar a un càrrec polític simplement perque l’han votat dins i fora del partit. Per culpa d’eixes coses estem com estem. No tots estem capacitats per a fer les mateixes coses, i no estic en contra de l’igualtat ni res paregut, pero qualsevol persona en dos dits de front estarà d’acort en mi. Yo no puc jugar a fútbol de primera divisió (ni segona, ni tercera…) perque no estic capacitat per a fer-ho. Vol dir que me discriminen? No. Hi ha que tindre igualtat d’oportunitats. Pero res més, res de discriminació positiva, a un càrrec arriba el millor capacitat siga home, dona, negre o japonés. Si són tots hòmens, són tots hòmens. Si són tots negres, són tots negres. Lo important és que siguen els millors en lo seu. 

Pero anem a tornar a l’idea principal. Quina és la meua proposta? Eliminem els partits polítics, eliminem als mateixos polítics. Com dirigir, llavors, els país? Convocant oposicions. Per a Ministre d’Economia per eixemple, cada 4 anys convocar oposicions. Una única plaça per a tot el país. El millor de tota Espanya guanya el càrrec. Per supost els que es presenten seran economistes  o similars. Perque no té sentit que puga arribar ad este càrrec una persona sense saber d’economia. Igual que no té sentit un Ministre de Mig Ambient que no siga ecòlec, biòlec o coses per l’estil, per ficar un eixemple.

Per supost este mecanisme podria adaptar-se per a tots els càrrecs en els distints nivells de govern del país. Autonomies, comarques, ajuntaments…

Vullc deixar clar que esta és una proposta, diguem-ne, un poquet arreu. Perque yo no estic capacitat per a dissenyar un sistema de govern d’un país. Pero en la meua opinió, corregint les coses que foren necessàries, este podria ser un dels millors models de govern que hem tingut en tota l'història. Més allà de tota ideologia i per tant, un poquet més just.

Qué puc fer Ausias March?

En esta terra ya fa temps

Que la gent s’està queixant

Dels problemes que sofrim

eixos que mai se’n van.

És culpa d’eixe

Que ho ha fet mal,

És culpa de l’atre

Que ni tan sols ho ha intentat

No, no. És culpa d’aquell

Que no és bon valencià

Quin cansanci no?

Che! Aneu-vos-en a fer la mar

Pero tu mos has vist Ausias March?

Que sempre tenim que discutir

I llançar-mos els trastos al cap?

Dis-me qué puc fer Cavaller

Pel nostre Poble Valencià

Dis-me que puc fer Poeta,

Ya saps de lo que estic parlant

I és que en este Regne

El problema no ve de fora

El problema ve de dins

Lo tenim en casa nostra

Perque este poble ya no lluita,

Este poble no alça el crit,

La nostra llar està buida

Ni tan sols estem units.

Adeu Ausias March, adeu

Gràcies per respondre’m

Valencians, ya sabeu. 

Actua!

No llimites el teu valencianisme a mirar, arriben temps de lluita.

Lluita a les aules, lluita al carrer, lluita cultural. Una lluita per la valenciania de la teua pàtria.

Colabora en mosatros, fes un esforç per la teua terra. Si no estàs segur simplement pregunta, t'ajudarem en tot lo que necessites. Parla de la teua inquietut, segur que tens un treball important que fer per al valencianisme.

Dona igual si t'agrada la música, la cultura, l'ecologisme, l'us de la llengua, les noves tecnologies, l'acció, el deport...

Siga lo que siga pots ajudar a fer més gran la nostra terra.

Si no mos coneixes deixa'm un mensage i t'informaré de tot allò que faça falta. Si ya saps de lo que estic parlant t'anime a colaborar més activament.

Som la resistència!!

Dividix i venceràs

Es tracta d'una màxima atribuïda per diferents historiadors a distints personages històrics, com Filip II de Macedònia (382-336 a. de C.), Maquiavel (1469- 1627), Lluís XI de França (1423- 1483) la reina francesa Catalina de Médicis (1519- 1589) i Juli César (100 - 44 a. de C) . Tampoc existix constància de l'ocasió en que recorregueren ad ella, encara que se sap que Lluís XI, pronunciara o no la frase, l'aplicà en ses relacions en la noblea. L'emperador enfrontava als uns i als atres i astutament fomentava les disputes entre ells, per a que d'esta forma mai es pogueren confabular en contra d'ell. Puix est és en realitat l'espirit de la màxima dividix i venceràs: procurar la desunió dels potencials enemics com a fòrmula per a dominar-los i/o provocar la seua desaparició.

Echar un polvo

  En la actualitat és un modisme figurat i coloquial que equival a copular o fer l'amor. Originalment, la frase tenia un significat totalment diferent, ya que s'usava com a sinònim de consumir rapé, o siga, pols de tabac. Hi hagué un temps en el que el consum de rapé, conegut també com pols de Sevilla, se va posar de moda entre els cavallers i nobles. Estos, en les reunions socials, se retiraven a una habitació especial a echar un polvo, es a dir, a fumar.

  La moderna accepció sexual té el seu orige en una interpretació lliure del capítul 3 del Génesis, que diu lo següent: “En el suor de la teua front menjaràs pa fins que tornes al sol, puix de ell fores pres ya que eres pols i tornaràs al pols”. Una versió d'esta frase era repetida pels sacerdots en la llitúrgia de Dimecres de Cendra: “Recorda home, que eres pols i al pols has de tornar”. La imaginació popular va fer la resta: si els humans procedim del coit, llavors “del pols vens” té el mateix significat que “del coit vens”.

Salut i força al canut!

Es tracta d'un dit d'orige valencià. La frase es va fer molt popular durant la Guerra Civil de 1936-1939 no sols entre els valencians, sino també entre els castellaparlants. S'utilisava a modo de salutació entre camarades, com a fòrmula de brindis i també com a ànim mutu, sobre tot sexual.

En el sentit estricte de la paraula, el canut (canuto o cañuto en castellà) és la vara o pal en la que és fustiga als animals, encara que també podria tractar-se, com senyala el Diccionario de la Real Academia, de “la licencia absoluta del soldado. Se dice por el cañuto en el que solía encerrarse”.

Canut per a guardar diners.

També es situa l'orige de la expressió en el canut, cilindre de cuiro gastat antigament per a guardar els diners, per tant l'expressió demanaria salut i benestar econòmic per a la persona a qui se diu.

 

En els anys setanta, el modisme va adquirir, sense perdre la seua connotació sexual masculina, un nou significat simbòlic entre els jóvens de tendències hippies i contraculturals: el vocable canut va començar-se a usar com a sinònim de porro, el cigarret de marihuana o hachís.

La meua terra (Poema)

A continuació un poema fet per mi, ya porta uns messos fet i ara que no tinc temps per a escriure massa en el blog he decidit penjar-lo. Espere que vos agrade:

La meua terra
La meua terra és molt estranya
i és que les seues gents no saben si són d'ací o d'allà
ni quina llengua parlen

Poble de llauradors
terra de cavallers
antic Regne oblidat
pels que viuen en ell

Una pàtria sense presència
un poble sense veu
qué t'ha passat Valéncia?
Ya no lluites pel que és teu

Qué fon de la mar blavosa?
qué del cim de la montanya?
ara tinc la memòria borrosa
i el teu silenci m'abraça

Ves en conte valencià
ves en cura valenciana
tenim un poble de meninfots
i una història oblidada.

UNIÓ!

No sé si este video li agradarà a tot lo món. Si vos tinc que dir la veritat, me dona igual. El valencianisme unit tindria una força que faria tirar-se enraere als catalanistes. Sé que algú dirà, ala pero com fiques a estos o als atres si van fer nosequè!! Tots els que apareixen en el video defenen els tres punts del valencianisme, són valencianistes. I lo que tenim que fer es pinya i ajudar-mos entre mosatros per a que cap caiga en mans del catalanisme. Si en conte d'això mos dediquem a llançar-nos merda a la cara... mal veig yo el futur del valencianisme...
No espere que compartau la meua opinió, sols vos la deixe ací, en l'esperança de que la unió siga possible.

Reflexió sobre valenciania valenciana.

Encara que ya sé que este fenomen porta moltíssims anys en marcha (moltíssim ans de que mosatros naixquerem) porte algun temps observant-lo en moltissima més por que mai. La societat valenciana pert la seua valenciania per moments, mos estem desvalencianisant. No estic dient que la gent no se sentixca de la terra (que molts no s'hi sentixen) sinò que gent que se sentix de la terra, gent a la que li agrada ser valenciana, no sap a penes res de lo que és ser valencià. Per què? Perquè no saben res de lo que a lo llarc del temps i la història ha volgut dir ser valencià. U no pot anar a cap lloc si no sap d'on vé. La societat valenciana esta dividida en dos grans blocs als que vaig a anomenar "catalans" i "castellans". Per supost tots són valencians, pero resulta que uns pensen en Valéncia respecte de Castella i Madrit i els atres respecte de Catalunya i Barcelona. Resultat? Tots diuen sentir-se molt valencians pero Valéncia sempre pert. Yo sempre m'he considerat regionaliste, pero des de fa algun temps m'he anat acostant més al nacionalisme. No crec que mai arribe a ser nacionaliste perquè crec en Espanya i confie en que la nostra situació dins d'ella puga millorar pero podem dir que m'he n'anat al extrem més regionaliste del regionalisme valencià. Per què collons vos conte yo això? Pos perquè com a part d'eixe chicotet grup de valencians que encara mos sentim valencians respecte del nostre Regne i no respecte de Madrit ni Barcelona crec que estem en l'obligació moral d'aportar tot lo que pugam. Ya se que ya ho fem, respecte a documentació de tot tipo crec que el valencianisme ha fet un boníssim treball del que he pogut nutrir-me i adeprendre. Pero tenim que fer lo possible per a que esta informació arribe a tot lo món, i sabeu com se fa això? En llengua valenciana per supost. No fa molt llegia d'un valencià que ell a soles estava traduïnt "El Quijote", sols puc sentir respecte i admiració davant de tal fet. En la nostra mà està tindre tota la documentació traduida, un document hui, una paràgraf demà... I sempre sempre emprar la llengua valenciana per a escriure en internet (VF, tuenti, facebook, twiter, youtube...), casa (llibres, escrits, cartes, les notetes del frigorífic...), declaracions, comunicats, cartells, conferències, entrevistes...
PARLEM. Parlem la llengua dels nostres antepassats. Ya n'hi ha prou gent parlant una atra llengua que no és la valenciana, mosatros que la defenem tenim que gastar-la sempre que siga possible, s'ho mereix crec yo.