S’alçà
de sobte, un soroll l’havia despertada. Deixà la comoditat del seu coixí, roig
i suau, va badallar mentres s’estirava, arquejant el seu cos tot blanc (llevant
una llínea de color gris en la seua esquena).
Caminava
en elegància per les baldoses lluents i rogenques. Deixà el saló d’un salt per
damunt d’un munt de llibres, caent sense fer soroll en el corredor que era
recte i estret, ple de quadros i segons avançava apareixien portes que portaven
a les estàncies que eixien del corredor com si de fulles en un tall es
tractaren.
Arribà
a la cuina, gran, en llum, en un armari blanc, obert, i una taula ovalada. Al
costat de l’armari, entre el microones i la vitroceràmica, hi havia cristals
trencats en terra, una gota de sanc tacava el pis entre els cristals del que
havia segut un got i que ara estava recollint un home d’ulls grans, marrons com
els seus, a qui pertanyia la sanc. Ya sabia d’a on havia vingut el soroll, ara
s’avorria i decidí pujar a la cadira, d’ahí a la taula i per últim a la
finestra.
Estava
oberta i deixava vore un plaça; al mig de la plaça una font de forma estrelada,
apagada. Rodejant la
font uns tarongers i baix dels tarongers, bancs.
Saltà
de la finestra al carrer, un coche quasi l’atropella mentres entrava al garaig
de la finca del costat, que s’obria sempre en un soroll irritant. Després de
creuar i arribar a la plaça, va vore que al fondo uns chics practicaven en el
monopatí, la resta pareixia deserta, pero escoltà un soroll, una rialla; en u
dels bancs, baix el taronger, dos jóvens estaven assentats. Ella, de color
pàlit, s’havia baixat la camisa i li mostrava alguna cosa de la seua esquena,
el chic s’acostà més per a vore-la i li acariciava l’esquena en el dit, seguint
una llínea rosada de dalt a baix.
Caminà tranquilament, els fanals s’encengueren i va vore el terra, oscur, de pedra. Un soroll
inundà l’aire; un repicar que no podia escoltar be perque un atre soroll,
chirriant i molest, no li deixava escoltar res.
De sobte una llum, un sò greu, una roda…
Són les nou, digué el chic, donant-li la mà a la chica i
alçant-se. Els dos es giraren cap al garaig en escoltar que eixia un coche. De
sobte una gata es ficà al mig, estava distreta.
La chica va cridar. Ell l’agarrà i se l’emportà. Baix la
roda, una taca de sanc. Silenci. Des d’un edifici propenc un rat penat immòvil,
de ferro, observava l’escena.