Todos saben de qué estoy hablando

M'aneu a permetre deixar un text en castellà, he preferit no traduir-ho per a evitar canviar res: 

“Dicen que a lo largo de nuestra vida tenemos dos grandes amores; uno con el que te casas o vives para siempre, puede que el padre o la madre de tus hijos… Esa persona con la que consigues la compenetración máxima para estar el resto de tu vida junto a ella…
Y dicen que hay un segundo gran amor, una persona que perderás siempre. Alguien con quien naciste conectado, tan conectado que las fuerzas de la química escapan a la razón y les impedirán, siempre, alcanzar un final feliz. Hasta que cierto día dejará de intentarlo… Se rendirán y buscarán a esa otra persona que acabarán encontrando.
Pero les aseguro que no pasarán una sola noche, sin necesitar otro beso suyo, o tan siquiera discutir una vez más…
Todos saben de qué estoy hablando, porque mientras estaban leyendo esto, les ha venido su nombre a la cabeza.
Se librarán de él o de ella, dejarán de sufrir, conseguirán encontrar la paz (le sustituirán por la calma), pero les aseguro que no pasará un día en que deseen que estuviera aquí para perturbarlos.
Porque, a veces, se desprende más energía discutiendo con alguien a quien amas, que haciendo el amor con alguien a quien aprecias”

Valéncia en el Minecraft

Be amics, ací deixe una série de construccions que he fet en el popular joc Minecraft, no és gran cosa (sobretot en les barbaritats que fa la gent per ahí) pero m'ha paregut interessant. Feu click a les imàgens que vullgau vore en gran.

Com podeu vore primer he escrit VALÉNCIA en el cel i després he posat a la nostra senyera baix:

Després vaig atrevir-me en l'escut de Jaume I, actual escut de la Generalitat:
 

La veritat que este fon un poc més difícil, sobretot el drac, que no m'eixia al principi.

Ací podem vore a les dos creacions juntes:

Després tractí de reproduir les Torres de Quart, pero pensí que igual era més fàcil en les dels Serrans, total que al final me va eixir açò...  Qualsevol paregut en les autèntiques és pura casualitat:

I per últim vaig fer al nostre volgut rat penat, ací el veeu junt a les torres (de lo que siguen) i l'escut:

Ací teniu dos últimes imàgens de dia i de nit, a la Lluna de Valéncia:

¡¡Espere que vos hagen agradat, un abraç!!

De sobte, una història corrent.

S’alçà de sobte, un soroll l’havia despertada. Deixà la comoditat del seu coixí, roig i suau, va badallar mentres s’estirava, arquejant el seu cos tot blanc (llevant una llínea de color gris en la seua esquena).

Caminava en elegància per les baldoses lluents i rogenques. Deixà el saló d’un salt per damunt d’un munt de llibres, caent sense fer soroll en el corredor que era recte i estret, ple de quadros i segons avançava apareixien portes que portaven a les estàncies que eixien del corredor com si de fulles en un tall es tractaren. 

Arribà a la cuina, gran, en llum, en un armari blanc, obert, i una taula ovalada. Al costat de l’armari, entre el microones i la vitroceràmica, hi havia cristals trencats en terra, una gota de sanc tacava el pis entre els cristals del que havia segut un got i que ara estava recollint un home d’ulls grans, marrons com els seus, a qui pertanyia la sanc. Ya sabia d’a on havia vingut el soroll, ara s’avorria i decidí pujar a la cadira, d’ahí a la taula i per últim a la finestra. 

Estava oberta i deixava vore un plaça; al mig de la plaça una font de forma estrelada, apagada. Rodejant la font uns tarongers i baix dels tarongers, bancs. 

Saltà de la finestra al carrer, un coche quasi l’atropella mentres entrava al garaig de la finca del costat, que s’obria sempre en un soroll irritant. Després de creuar i arribar a la plaça, va vore  que al fondo uns chics practicaven en el monopatí, la resta pareixia deserta, pero escoltà un soroll, una rialla; en u dels bancs, baix el taronger, dos jóvens estaven assentats. Ella, de color pàlit, s’havia baixat la camisa i li mostrava alguna cosa de la seua esquena, el chic s’acostà més per a vore-la i li acariciava l’esquena en el dit, seguint una llínea rosada de dalt a baix.

Caminà tranquilament, els fanals s’encengueren i va vore el terra, oscur, de pedra. Un soroll inundà l’aire; un repicar que no podia escoltar be perque un atre soroll, chirriant i molest, no li deixava escoltar res.  De sobte una llum, un sò greu, una roda…

Són les nou, digué el chic, donant-li la mà a la chica i alçant-se. Els dos es giraren cap al garaig en escoltar que eixia un coche. De sobte una gata es ficà al mig, estava distreta.

La chica va cridar. Ell l’agarrà i se l’emportà. Baix la roda, una taca de sanc. Silenci. Des d’un edifici propenc un rat penat immòvil, de ferro, observava l’escena.

Sobre la competència entre valencianistes.

Quan entre els "dos sectors" del valencianisme sorgixen iniciatives en alguna semblança, no tarden en aplegar les crítiques des de l'atre "sector". Ho he observat prou vegades en diferents casos i de distinta gent: Que sí açò és un plagi d'allò, que este lo que vol és que o ho fa ell o no va, que quina vergonya, que si bla bla bla...

Estes crítiques les he escoltat dels dos "sectors" i no és més que un atre producte de la guerra civil entre valencianistes (causada, crec yo, per la desconfiança que generen tantes decepcions que mos hem dut en tanta gent).

En la meua opinió, les crítiques podien estar algunes més i atres manco justificades segons el cas, pero dic yo: ¿Realment és una cosa tan roïna? 

"La competència, ben enfocada, és la base de la millora. Mal enfocada la clau de la desaparició."

M'explique, yo sempre he segut partidari d'unir esforços i sí u fa un proyecte X i un atre ho havia pensat també (per eixemple) que este se junte en el primer per a que el proyecte siga encara millor. No obstant hi ha voltes que simplement la gent no vol. Per històries personals, per desconfiances, perque, perque, perque... Els valencianistes sempre tenim molts arguments per a no participar de l'acte, idea o proyecte d'atres valencianistes. No entraré més en este tema, és una cosa que tots coneixem.

El tema està, en que, quan a nivell pràctic no és possible produir esta cooperació, per les raons que siga, no té per qué ser roí. Al contrari, la competència és la base de la millora. 

El fet de que hi hagen dos proyectes X similars entre mosatros porta a que uns tracten de desprestigiar als atres, una cosa que a mi me dona molta llàstima. Si, al contrari, en conte de rebaixar a l'atre, tractàrem de ser millor que ell, milloraríem (valga la redundància). L'atre se voria superat per una bona idea i buscaria una millor per a superar-li atra volta. Aixina successivament els proyectes aplegarien a un nivell que, segurament, d'estar a soles no haurien conseguit mai. Competència no té per qué ser sinònim d'enemic, perque mos obliga a ser crítics en mosatros mateixa i mos evita l'estancament en l'autocomplaença.

Per tant, des d'ací m'agradaria comentar que la pròxima volta que vos vejau en un cas com el que dic, en conte de criticar als atres, tracteu de vore qué tenen, deprengau d'ells i milloreu. Reteu als atres a que facen lo mateix en vosatros. Tingau els collons (sense perdó per l'expressió) de mirar i dir: Açò ho he fet mal, açò és millorable, açò ho ha fet ell millor, etc.

Yo continuaré marejant en pos d'una major colaboració entre valencianistes. Pero pense que podem traure profit de la situació actual. Ademés, eixa rivalitat no va a desaparéixer del tot mai i, com he explicat, llunt de ser una cosa mala, si tenim l'actitut adequada pot ser una cosa molt molt bona.

Normes del Puig - Ortografia del 1979

Portada de l'Ortografia de l'Acadèmia de Cultura Valenciana

Hui vos volia mostrar este document que m'ha manat un amic. Una interessant primera edició de les conegudes com a Normes del Puig, del 79.  En la nota preliminar (foto de baix, "click" per a vore en gran) podem llegir un text que parla de l'importància de l'elaboració d'estos treballs i anuncia la continuació del treball en la Gramàtica, el Vocabulari i el Diccionari que completaran la Normativa.

Interessant text introductori.

Ahí teniu l'image per a la vostra pròpia llectura. Espere que vos agrade.

Ademés vos deixe este pdf que és també, d'interessant llectura: Canvis ortogràfics del últims 25 anys. Dr. Voro López i Verdejo.

Un abraç.

II Econtre de Uiquipedistes

Hui vos informem del II Econtre de Uiquipedistes, ací el cartell de l'event:

Sense dubte recomanem anar.

Llibertat!

No sé si vos agradarà o no, pero a mi m'ha eixit de dins. Ací vos deixe la meua nova vinyeta:

És hora de tallar les cordes i anar a per ells.

Clic en l'image per a vore-la gran.

Comenta lliurement i si eres blogger fes-te seguidor del blog ;)

Un abraç!

Un poc d'humor...

Be, ací vos deixe unes vinyetes que he fet. És la primera volta que faig una cosa aixina pero estic satisfet en el resultat :)

Són vinyetes denúncia, que parlen en clau d'humor sobre problemes de la nostra terra, espere que vos agraden!!

Feu "clic" en les imàgens per a vore-les be.

Te tirem a faltar...

La societat valenciana.

Un abraç!

Cartell per al 9 d'Octubre

Fes "clic" en l'image per a vore-la en gran.

Esta és la meua proposta per al 9 d'Octubre, espere que vos agrade. Recordeu que és el nostre dia gran, som valencians!! Vixca la pàtria valenciana!!

Semana del Llibre Valencià

La RACV celebra un any més la Semana del Llibre Valencià. Una semana en la que la programació d’actes gira al voltant de la figura del llibre, i en la que la AELLVA participa, com ve sent tradicional, de forma activa.

Dia 14 de maig, dilluns

En la RACV (carrer Avellanes, 26, Valéncia C.), a les 12:00 h.- Apertura i Declaració de PORTES OBERTES. Fira de Llibre Antic i Actual, en llibres agotats, i alguns històrics, a preus molt assequibles. Exposició de les obres facsimilars històriques de Vicent Garcia Editors, les quals també estaran a la venda.

En la AELLVA (carrer de Dalt, 64, Valéncia C.), a les 19:45 h.- Tertúlia-taller de prosa del més de maig, en Antoni Ruiz Negre i Òscar Rueda

Dia 15 de maig, dimarts

En la RACV, a les 19:30 h.- Conferència de l'Acadèmic i impressor Ricart Vicent Museros sobre L’IMPRENTA: EL COMERÇ DEL LLIBRE I LA VENDA DEL CONEIXIMENT.

Dia 16 de maig, dimecres

En la RACV, a les 19:30 h.- Presentació de llibres. La lliteratura en llengua valenciana oferix les últimes produccions per mig de la AELLVA i Edicions Mosseguello:

• Apunts lliteraris sobre pintura valenciana - V.V. A.A.
  
• Indigneu-vos (de Stéphane Hessel) traduït al valencià
  
• Bouba - Josep Albert Aymemir
  
• L'acompanyant del bany - Llúcia Gonzàlez

Dia 17 de maig, dijous

En la RACV, a les 19:30 h.- XIX RECITALS POÈTICS de la AELLVA, Primavera d'Estiu 2012. Enguany i degut al bon sabor que deixà l’any passat l’experiència, realisarem la segona edició de Seguint el rastre d’un llibre.

Seran llectors:
Josep Albert Aymemir. Inspirat en L'Illada, Homer
Vicent Ramon Calatayud. Inspirat en Fàbules. Samaniego
Roser Lacruz . Inspirada en Ofici de Paraules. Anfós Ramon
Rafael Melià. Inspirat en El Diari de Noa. Nicolau Park
Ernest Olmos. Inspirat en Sònnica la cortesana. V. Blasco Ibáñez
Emili Ridocci. Inspirat en L'Obra de Miquel Adlert.
Vicent Lluís Simó Santonja. Inspirat en Prometeu alliberat. Schiller

A continuació: presentació del poemari Bucòliques ¿? de Vicent Ll. Simó Santonja.

Tots els actes tindran lloc en la sèu de la RACV (carrer Avellanes, 26. Ciutat de Valéncia) excepte la tertúlia del dilluns, que tindrà lloc en la sèu de la AELLVA (carrer de Dalt, 64. Ciutat de Valéncia)

Font: http://www.aellva.org/content/semana-del-llibre-valenci%C3%A0-1